Mediterrània a Lapònia ✨
Main navigation
HOLA! EM DIC mariona
Soc periodista, consultora de marca personal i guia àrtica.
M'encanta viatjar, estar en contacte amb la natura, escriure i llegir vora el foc.
QUI SOC I QUÈ FAIG
Vaig néixer a Badalona (Barcelona) el 1989 i he viscut a diferents llocs, gairebé sempre vora el Mediterrani.
Soc graduada en Periodisme per la UAB i tinc estudis superiors relacionats amb la Comunicació Audiovisual, la Intel·ligència Emocional, i la Consultoria de Marca Personal. De la meva vessant de Comunicadora, però, te’n parlo amb més detall al meu altre segell, Senzilla Comunicació 🌊.
Aquests són els meus dos universos professionals:
● D’una banda, ajudar a emprenedores i marques conscients a comunicar els seus projectes i el seu valor amb Senzilla Comunicació 🌊.
● De l’altra, la meva passió per Lapònia, on ja fa uns anys que visc, i les meves ganes de compartir aquesta terra extraordinària amb els qui la vulguin descobrir d’una manera respectuosa i conscient, des de Mariona Sanz ✨.
Com vaig acabar a LAPÒNIA? UNA PINZELLADA DE LA MEVA HISTÒRIA
Durant la dècada dels 20 anys vaig passar molt temps immersa en un malestar interior important: soc de la generació que va aterrar al mercat laboral en plena combinació de crisi econòmica i canvi de paradigma laboral. Uf!
Com moltes persones de la meva edat, vaig estudiar i pencar de valent, però tot el que aconseguia eren feines precàries en empreses on, en general, l'empatia brillava per la seva absència i els valors eren l'antítesi dels meus.
La frustració per no ser vista ni valorada anava in crescendo a mesura que passava el temps, i la famosa incertesa expressada com a "no sé què fer amb la meva vida" m'angoixava molt.
Sentia que el meu potencial, la meva creativitat i el valor que podia aportar estaven sent ignorats, menyspreats i malaguanyats. A tu també et sonen, aquestes sensacions? Durant aquells anys vaig fer teràpia, vaig llegir molta autoajuda i vaig viatjar força. Va ser una època turbulenta, de recerca incessant i molta inestabilitat emocional. A poc a poc anava discernint tot allò que no volia a la meva vida, però encara no veia clar el que sí.
En un moment donat, ara fa una mica més de tres anys, em vaig adonar que el cos em demanava més silenci, un ritme més pausat, més natura. Necessitava distància i perspectiva. Allò va coincidir amb el meu primer viatge a Finlàndia, concretament al nord, a Lapònia. La natura i el silenci dels dies que hi vaig passar em van aportar una pau que feia molt que no sentia. Vaig establir un vincle molt fort entre el meu benestar a tots els nivells (emocional, mental, físic) i aquest indret, que té una energia màgica. Des de llavors hi vaig viatjar sovint i, ara fa un parell d’anys, m’hi vaig traslladar.
LAPÒNIA AMB ELS MEUS ULLS
Només dos dies després d’aterrar a Lapònia per quedar-m'hi vaig començar a treballar com a guia àrtica en una empresa de la zona. La meva il·lusió era compartir amb els visitants la màgia d’aquest lloc que jo ja feia temps que explorava sense cansar-me’n i que, més enllà d’alguns clitxés, tan poc coneixem els que en som forasters.
Però aviat em vaig adonar que els valors i la manera de fer d'aquella empresa no tenien res a veure amb els meus, i vaig decidir desvincular-me’n i atrevir-me a compartir Lapònia tal com jo la visc: d’una manera molt conscient, des del respecte a la terra que ens acull i a la natura que ens envolta, des d'un punt de vista slow i sostenible.
Aprenent a escoltar el silenci i a sentir l’energia d’aquest indret. Sense pressa. Tornant a les arrels, apreciant les olors i els secrets del bosc. Distingint els cruixits de la neu i les filigranes del gel. Aturant-nos a mirar les petjades dels animalons salvatges. Escoltant els habitants d’aquesta terra.
En definitiva, visc i comparteixo Lapònia com la convidada que soc, i no com una turista eixelebrada. Des de l’agraïment i el respecte, i no des de l’exigència. I, si ho vols, t'hi acompanyo!
GRÀCIES PER SER AQUÍ
