EM DIC mariona

Sóc periodista i escriptora i m'encanta viatjar, estar en contacte amb la natura i llegir vora el foc.

PER QUÈ LAPÒNIA?

Vaig néixer a Badalona (Barcelona) el 1989 i he viscut a diferents llocs, gairebé sempre vora el Mediterrani.

Fa uns tres anys vaig tenir l'oportunitat de passar unes setmanes a la part de Lapònia que pertany a Finlàndia, i hi vaig descobrir un indret que em va canviar la vida. L'energia i el silenci que hi vaig trobar em va ajudar a connectar amb mi mateixa després d'una època en què n'havia estat molt distanciada. Després d'haver-hi fet diversos viatges més al llarg d'aquests anys, m'hi vaig acabar traslladant la tardor de 2019. En aquest moment de la meva vida sento que necessito estar envoltada de natura, i la de Lapònia és màgica, esbalaïdora.

em dedico (PER FI) al que m'agrada

Sóc graduada en Periodisme per la UAB, vaig cursar una formació professional relacionada amb la Comunicació Audiovisual i tinc un Postgrau de la Universitat de Barcelona en Intel·ligència Emocional a les Organitzacions.

Escriure sempre ha estat la meva manera natural de comunicar-me i encara conservo els manuscrits dels contes i "novel·les" que escrivia quan era una nena. També m'encanten els idiomes: en parlo cinc i estic estudiant el sisè (finès).

Gaudeixo agafant una idea, endreçant-la i transmetent-la de manera que sigui fàcilment intel·ligible per a tothom. Explicar, explicar-me i ajudar els altres a entendre: així és, en essència, com entenc la Comunicació, i és el que m'encanta fer.

A L'HORA D'ESCRIURE

Els meus temes recorrents són, sobretot, la sostenibilitat, el turisme responsable i el creixement personal, motius entorn els quals giren també els meus projectes. Però no en parlo des del punt de vista de qui se'n considera expert, sino que ho faig mentre els exploro i en descobreixo capes més i més profundes a mesura que els vaig tractant, en un procés d'aprenentatge constant. Miro de revisar-me cada dia i de posar l'accent sobre aquests temes per crear consciència al seu voltant.

Em sento una afortunada de poder dir que (per fi) em dedico al que m'agrada: comunicar projectes propis i ajudar altres persones a comunicar els seus. Però això no sempre ha estat així: durant deu anys he fet feines molt diverses, la majoria des de posicions precàries on estava molt lluny de ser vista o valorada. Això em va afectar molt a nivell personal, i com tants altres joves de la meva generació, em va acabar portant a una crisi personal que semblava que no s'havia d'acabar mai. Finalment, però, vaig trobar la manera de sortir-ne, posar una mica d'ordre a la meva ment i a la meva vida, enfrontar-me al que em feia por i al "què diran" i començar a construir una vida que m'omplís.

Des de llavors estic compromesa amb el meu procés de creixement personal d'una manera molt conscient, i (amb molt d'esforç) el canvi i l'evolució han estat constants. No és fàcil, però val molt la pena. Si a tu també et sona tot això i ho estàs passant malament, compta amb mi.

GRÀCIES PER SER AQUÍ!